Paisatge i Senderisme

Caminar per fugir del buit, per sentir les aromes de terra mullada, per trepitjar pedres i fullaraca, per escoltar el silenci custodiat pels ocells… Caminar per trobar dreceres, per descobrir direccions i sentits, per cercar senyals i indicacions, per equivocar-se i rectificar… Caminar per obrir els ulls i humitejar-los amb la bellesa exuberant de la senzillesa, per sentir el brollar sorollós de les fonts i els calfreds en l’ombra de la boscúria. Per percebre els raigs tímids d’un sol pirinenc que cerquen la rosada del matí.

En el camí, en solitud o en companyia, es pren el ritme de la reflexió i de la meditació, sacsejat per les interrupcions dels entrebancs i dels obstacles. Quant fa que no us perdeu per les muntanyes, sense angoixes, sense activitats esportives o lúdiques, sense bullici interior?

Salm 19, 1-6: El cel explica la glòria de Déu

El cel explica la glòria de Déu,
i el firmament declara el que les seves mans han creat.
L’un jorn ho deixa dit a l’altre jorn,
i les nits s’ho revelen l’una a l’altra.

No s’expressa, no són paraules,
no és un so que es pugui sentir.
Per tota la terra s’escampa la seva crida
i fins al límit del món s’estén el seu llenguatge.

I allà hi aixecà un pavelló per al sol;
ell en surt com un espòs de la seva cambra,
radiant com un atleta a fer la cursa;
en l’un extrem del cel té l’eixida,
i fa el circuit fins a l’altre extrem:
res no s’escapa del seu escalf.

Els increïbles paisatges del Pirineu permeten veure per sobre de les nostres misèries i els nostres esclavatges quotidians, i connectar amb el Creador. Natura i immensitat, cel estrellat en la puresa del firmament nocturn, valls vellutades en eclosió de vida… Muntanyes majestuoses que ens parlen de la nostra petitesa. Quin santuari el món!

< Torneu a l’inici