Sagraments i Compromisos

La celebració dels sagraments és un dels tresors més bonics que Crist ens ha deixat com a eina de comunió i salvació amb Ell. El goig i l’alegria de rebre’ls i de compartir-ho amb els més propers i en la intimitat amb Déu, també és un tarannà propi dels qui cerquen fer les coses de cara als ulls de Déu més que a les obligacions socials.

El baptisme d’un infant com a compromís vital dels pares amb l’ànima que Déu els ha confiat, o d’aquell adult que no el rebé de petit i ara vol fer el pas d’esdevenir fill del Déu Pare, és un pas únic i preciós a la vida de tota persona.

El Sant Sopar, en l’hora foscant d’Emaús, és un moment de reunió i de reunificació de tota la jornada, després del camí del dia, a l’encontre familiar de la Taula de Crist a la qual tots hi som convidats. En aquesta Taula, on Crist es fa realment present, posem a sobre d’ella tots els nostres esforços del jorn, les nostres il·lusions i els nostres fracassos, els nostres determinacions i propòsits, els nostres dolors i traïcions, les nostres intencions, obres i confessió de fe, perquè juntament amb el pa i el vi esdevingui tot plegat el seu Cos i la seva Sang, i les nostres vides esdevinguin Encarnació del Déu Fill.

Hi ha inicis d’etapa al llarg de la nostra vida que són resposta a una crida de Déu: la confirmació en la fe, la consagració ministerial, la dedicació missional…  i amb la imposició de mans, Déu Esperit Sant se’ns fa present i se’ns infon el miracle de Pentecosta a les nostres vocacions. Les respostes vocacionals són punts d’inflexió que necessiten de la sacramentalitat de la imposició de mans per externalitzar-se i ésser compromisos davant seu.

La vida sagramental, des de la llibertat radical dels fills de Déu, és la sacralització de les nostres vides i la font de confiança del compromís de Déu amb el nostre lliurament d’amor vers els germans. Una sacramentalitat, però, que dugui a estar més proper a la realitat del Poble del Déu, en comunió amb l’única i universal Església de Crist, per ser servidor dels més febles. Contacteu per fer-hi una celebració sagramental.


En el nostre camí vital i espiritual sempre hi ha moments claus, en els quals necessitem fer una aturada i marcar un temps per encetar un compromís, o bé renovar-lo, o fins i tot reprendre’l. Pot ser una consagració de la nostra vida al Regne, un refermament en el nostre ministeri ja iniciat, la recuperació d’una vocació perduda, o simplement un compromís com a bon professional envers la voluntat de Déu i al servei del germà.

Potser és consagrar davant d’Ell l’inici d’un camí en parella, o una renovació de les promeses ja fetes temps enrere, i de fer-ho agraint-li a Ell tot allò rebut i especialment per la persona que us ha posat al vostre costat.

Sigui com sigui, els compromisos i les fidelitats oferts a Déu són un sentit de resposta a les nostres crides personals, més enllà que el nostre entorn ho pugui comprendre. L’Ahadia de Biescas pot ser un bon lloc per dur-les a terme.


<
Torneu a l’inici